A l’atenció del Sr. Jaume Collboni, Segon Tinent
d’Alcalde i Regidor de l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de
Barcelona.
Les entitats sota
signants, en nom dels ex- treballadors, treballadors i veïns del Districte de
Sant Andreu, després de molts anys de treball, reivindicació i lluita per
preservar la història i la memòria col·lectiva del món del treball, de les
fàbriques en que van treballar i dels barris que les van acollir i on van viure
molts dels esmentats treballadors, presenten aquets manifest a fi que
l’Ajuntament de Barcelona s’impliqui en aquest projecte històric memorialista i
posi els mitjans necessaris per fer-lo realitat.
Per raons històriques de memòria col·lectiva volen
preservar el patrimoni industrial, social i cultural
Es tracta d’un grup
d’empreses emblemàtiques de primer nivell, tant pel seu significat i patrimoni
industrial, com pel seu patrimoni immaterial, laboral i social.
La Fabra i Coats
neix al 1837 amb el nom inicial de Vapor del Fil. Els ex treballadors i
treballadores de Can Fabra, constituïts en Amics de la Fabra i Coats, porten
molts anys lluitant per aconseguir un Museu. S’han preocupat de recollir peces
i documents per llegar-los a l’Ajuntament i al seu Museu d’Història amb la
finalitat de convertir-se en testimoni i memòria del que va ser aquella gran
empresa. Han creat així una gran col·lecció, que és, ara mateix, de referència nacional, i durant nou anys, han signat 4 convenis diferents en
què s’han adjudicat diverses naus al projecte de Museu que, fins la de
l’actualitat, no han estat definitives.
La Maquinista neix
el 1855, però es hereva dels tallers de foneria i mecànica de la fàbrica Bonaplata
i de la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Cia i de la Barcelonesa de Tous
i Ascacíbar. Les dues van ser pioneres de la Revolució Industrial en el tèxtil
i la metal·lúrgia.
La ENASA Pegaso, successora
de la Hispano Suiza Fábrica de Automóviles, S.A va néixer el 1946, i formava
part de l‘INI. La Hispano va ser fundada el 1904 al carrer Floridablanca,
i es va traslladar a la Sagrera el 1906; a la vegada era descendent
directa d'una anomenada, Compañia General Española de Coches y Automóviles
Emilio de la Cuadra, Sociedad en Comandita, fundada el 1898.
Al 1969, es va
crear Mevosa que al 1980 va passar a formar part de la Mercedes Benz,
instal·lant la fàbrica a Sant Andreu. Les Cases Barates de Bon Pastor, construïdes
al 1929 i bombardejades durant la Guerra Civil, són un bon exemple de les
condicions de vida familiars i socials dels treballadors i de la lluita
conjunta d’aquests i dels veïns per millorar aquestes dures condicions de vida i per les
llibertats.
Des del moment que
van desaparèixer aquestes empreses, la Maquinista al 1993, la Pegaso al 1990, la Mercedes Benz al 2007 i la Fabra i Coats,
al 2005, els treballadors de cadascuna es van constituir en fundació o
associació, amb l’objectiu d’impulsar projectes orientats a estudiar,
investigar, preservar el patrimoni i mostrar la seva memòria col·lectiva. En
aquesta tasca també es van implicar i treballar les Associacions de Veïns de
Sant Andreu i el Bon Pastor, i el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII),
perquè aquestes empreses també formaven part de la vida dels barris i de la
memòria col·lectiva dels seus veïns.
El CEII, en l’àmbit concret de la seva responsabilitat i compromís envers el
patrimoni de Sant Andreu, des d’inicis del 2000 va realitzar una sèrie de treballs previs als que va dedicar
una gran quantitat de temps de reflexió que van culminar en un important document de participació del CEII en el
Procés Participatiu de l’Estudi d’Usos de l’espai industrial de Fabra i Coats
adreçat a la ciutadania per l’Ajuntament de Barcelona. Amb els Amics de la
Fabra i Coats es van mantenir importants contactes en aquells anys agafant
aquests darrers el més important dels protagonismes donat el seu coneixement i la seva gran experiència.
En el mateix
sentit, el MUHBA interessat en la preservació del patrimoni, va signar convenis
de col·laboració amb l’ Associació d’Amics de la Fabra i Coats, amb un llarg
treball sobre les col·leccions i arxius i amb un estudi aprofundit de
l’empresa, i amb la fundació Maquinista-Macosa. El MUHBA també ha treballat al
llarg dels anys amb les altres entitats esmentades.
Els productes
d’aquestes empreses emblemàtiques van ser essencials en la construcció
d’infraestructures, béns d’equipament, en la vertebració del transport marítim,
ferroviari i per carretera, així com en la producció de filatures, etc.
Aquestes empreses, en la seva diversitat,
abasten un període històric de més de 170 anys, el que ens permet
seguir gran part de la història industrial, social, sindical, econòmica i
política del nostre país.
Sant Andreu ha
estat un Districte eminentment industrial i l’esforç de preservació històrica
dels ex treballadors d’empreses tan significatives, pot aportar elements molt
valuosos perquè Barcelona, ciutat amb un ric sistema museístic, pugui disposar
d’un Centre d’Interpretació del Treball, en el marc del Museu d’Història de la
Ciutat.
Centre d’Interpretació del Treball de La Fabra i Coats
Les empreses i
entitats que signem aquest manifest, en la nostra diversitat, tenim un objectiu
comú: dissenyar i construir un projecte de Districte i de Ciutat que permeti
estudiar, mostrar i interpretar la memòria històrica de la Industria i del Treball.
Un centre que mostri el significat de la
història fabril, dels empresaris emprenedors que les van impulsar, dels
treballadors i tècnics que els van donar vida, dels barris que les van acollir
i com van contribuir a definir la història de la Ciutat. Un espai del Museu
d’Història de Barcelona que mostri com la vida a la fàbrica i als barris
s’entrellaçava en lluita per unes millors condicions de vida, pels drets
laborals, sindicals i democràtics. La
necessitat del centre d’interpretació o de l’espai museogràfic a Can Fabra ve determinada perquè la Fabra & Coats és
una mostra única d’industrialització urbana i de producció de fil i no existeix
cap equipament semblant en el context de Barcelona.
Un projecte que
mostri la simbiosi social i cultural que ha generat aquesta estreta relació
entre fàbrica, treballadors i veïns i com això va influir en el desenvolupament
social urbanístic i cultural de la ciutat.
Les bases d’aquest
projecte surten de l’esforç continuat i la perseverança de col·lectius de
treballadors, entitats veïnals i d’estudis i dels sindicats que hi donen
suport. Tots ells han treballat intensament i han fet arribar a la Regidoria
del Districte el seu ferm convenciment de què Sant Andreu es mereix un Centre
d’Interpretació del Treball, a la Fabra i Coats, que reflecteixi la història
del Districte i de la Ciutat des de la perspectiva del Treball; un centre que,
en el marc del Museu d’Història de Barcelona, integri la relació entre la
fàbrica , les persones, els barris i la ciutat. Un espai on recordar la
història, contextualitzar-la i fer-la participativa, integrant en un sol
projecte les particularitats de cada fàbrica i cada barri, sota l’eix comú de
la interpretació del valor de la industria i del treball.
Un espai que,
utilitzant les noves tecnologies digitals i virtuals, pugui transportar els
visitants del context de treball a la fàbrica, al context social, econòmic i
polític. Mostrar, per exemple, com durant el franquisme la lluita del moviment
obrer i veïnal al Bon Pastor, Sant Andreu i a la Ciutat, van mantenir una
estreta relació i van contribuir a transformar les condicions de vida de milers
de treballadors i del seu entorn social.
Un centre que ajudi
a conèixer i entendre el patrimoni i a integrar-lo en la identitat dels barris
i la Ciutat. Amb la unió del passat i el present construïm camins de futur.
Com a conclusió
les entitats sota signants considerem que
aquesta és una oportunitat única perquè els andreuencs i tots els barcelonins
coneguin una de les etapes més importants de la seva història: el procés
d’industrialització. El manteniment de l’estructura urbanística, la conservació
dels interiors i els exteriors de les naus i la restauració dels elements del
mobiliari urbà ha de donar la sensació a qui passeja per l’interior del complex
que és en un lloc especial i s’ha de poder identificar el seu passat
industrial. Per aconseguir això són necessaris els estudis i les
aportacions documentals i materials que disposem de totes les antigues
fàbriques i de les entitats que estem
implicats en aquest projecte ambiciós. Manifestem la nostra disposició a treballar intensament. Ara bé,
també tenim molt clar que tot plegat no
podrà ser una realitat sense la
implicació compromesa de l’Ajuntament de Barcelona. La Regidoria de Cultura no
pot estar al marge de la recuperació del llegat històric que li oferim. Aquest
ha de ser un dels espais propis del Museu d’Història de Barcelona i s’ha de
dotar el Museu dels pressupostos i recursos humans necessaris per dur a terme
el projecte. Cal així mateix aportar més espais de la Fabra, a més de la nau F
ja prevista, per ubicar amb dignitat tots els materials que cal exposar per
tenir un Centre d’Interpretació digne i didàctic.
Considerem que el recinte de la Fabra
& Coats s’ha de convertir en un exemple
únic de rehabilitació i d’interpretació d’un antic espai industrial amb un contingut de la història del treball de molta qualitat que
pugui arribar a ser un nou referent museístic en l’àmbit europeu.
Barcelona, juny 2017
