miércoles, 2 de agosto de 2017

Barcelona promueve el desarrollo económico de Sant Andreu priorizando la reactivación de Bon Pastor

El Ayuntamiento de Barcelona ha elaborado el Plan de Desarrollo Económico del distrito de Sant Andreu 2017-2020, que prioriza la reactivación del polígono industrial del Bon Pastor, que concentra el 49% del espacio productivo del distrito, con 558 empresas en 770 establecimientos activos.

El alcalde accidental, Gerardo Pisarello, ha detallado en rueda de prensa en una empresa de Bon Pastor que el plan de desarrollo económico del distrito prevé 42 medidas y está dotado por un presupuesto mínimo inicial de 1,5 millones de euros anuales.
Ha recordado que este es el tercero de los seis planes de desarrollo económico que impulsa Barcelona Activa, y el de Sant Andreu incluye medidas para combatir el paro, la precariedad laboral, las desigualdades y la pérdida del comercio de proximidad, e incentivar la economía social y solidaria y la reactivación de polígono industrial.
Se trata de una apuesta "por la reindustrialización, pero no de chimeneas, sino adaptada a la nueva economía digital y a los retos de la economía circular y transición energética", aspectos fundamentales y estratégicos para el gobierno de Ada Colau, ha señalado Pisarello junto a la concejala del distrito, Carmen Andrés.
Entre las medidas, Barcelona Activa impulsará servicios específicos para el polígono, incluido un experto en dinamización industrial que coordinará los servicios; se activará un programa de impulso a la economía verde y circular; se fomentará la cooperación y el trabajo en red; se dinamizarán las naves vacías, y se reforzará la presencia de mujeres en las empresas del polígono.
La directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, ha detallado que se activará un paquete de servicios específicos para empresas del polígono, como ayuda en la contratación, programas a medida de formación e impulso del trabajo colaborativo y en red y de la digitalización.
Pisarello ha defendido que el plan de desarrollo económico "tiene implicaciones enormes para el conjunto del distrito" más allá de la reactivación de Bon Pastor, ya que promueve también el comercio de proximidad y la economía social y solidaria, entre otras medidas, ha agregado Andrés.
En el distrito también se impulsan operaciones urbanísticas --dentro del Pla de Barris--, ha señalado Andrés, que ha recordado que han puesto en marcha en Baró de Viver un espacio de coworking; han promovido microcréditos a comercios y autónomos con la Fundació Trinijove, y cederán un local a la Associació Pont del Drac para fomentar el empleo de personas con discapacidad intelectual, entre otras medidas.

PRECARIEDAD LABORAL

Andrés ha destacado que Sant Andreu es el tercer distrito con más paro, y ha criticado que trabajadores a menudo perciben sueldos por debajo de los convenios, y que se está extendiendo una práctica por la que los empleados son contratados a 20 horas, pero trabajan 60 y cobran 40, algo que provoca una "precariedad y vulnerabilidad" de las familias.

Pisarello ha recordado la apuesta del Ayuntamiento por impulsar un salario mínimo de 1.000 euros y que premia a las empresas que pagan por encima del convenio en la contratación pública, medidas necesarias porque ha bajado el paro pero "las condiciones de trabajo continúan siendo precarias".

MANIFEST PEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL TREBALL AL RECINTE DE LA FABRA I COATS

A l’atenció del Sr. Jaume Collboni, Segon Tinent d’Alcalde i Regidor de l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona.
Les entitats sota signants, en nom dels ex- treballadors, treballadors i veïns del Districte de Sant Andreu, després de molts anys de treball, reivindicació i lluita per preservar la història i la memòria col·lectiva del món del treball, de les fàbriques en que van treballar i dels barris que les van acollir i on van viure molts dels esmentats treballadors, presenten aquets manifest a fi que l’Ajuntament de Barcelona s’impliqui en aquest projecte històric memorialista i posi els mitjans necessaris per fer-lo realitat.
Per raons històriques de memòria col·lectiva volen preservar el patrimoni industrial, social i cultural
Es tracta d’un grup d’empreses emblemàtiques de primer nivell, tant pel seu significat i patrimoni industrial, com pel seu patrimoni immaterial, laboral i social.
La Fabra i Coats neix al 1837 amb el nom inicial de Vapor del Fil. Els ex treballadors i treballadores de Can Fabra, constituïts en Amics de la Fabra i Coats, porten molts anys lluitant per aconseguir un Museu. S’han preocupat de recollir peces i documents per llegar-los a l’Ajuntament i al seu Museu d’Història amb la finalitat de convertir-se en testimoni i memòria del que va ser aquella gran empresa. Han creat així una gran col·lecció, que és, ara  mateix,  de referència nacional, i durant  nou anys, han signat 4 convenis diferents en què s’han adjudicat diverses naus al projecte de Museu que, fins la de l’actualitat, no han estat definitives.
La Maquinista neix el 1855, però es hereva dels tallers de foneria i mecànica de la fàbrica Bonaplata i de la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Cia i de la Barcelonesa de Tous i Ascacíbar. Les dues van ser pioneres de la Revolució Industrial en el tèxtil i la metal·lúrgia.
La ENASA Pegaso, successora de la Hispano Suiza Fábrica de Automóviles, S.A  va néixer el 1946, i formava part de l‘INI. La Hispano va ser fundada el 1904 al carrer Floridablanca, i es va traslladar a la Sagrera el 1906; a la vegada era descendent directa d'una anomenada, Compañia General Española de Coches y Automóviles Emilio de la Cuadra, Sociedad en Comandita, fundada el 1898.
Al 1969, es va crear Mevosa que al 1980 va passar a formar part de la Mercedes Benz, instal·lant la fàbrica a Sant Andreu. Les Cases Barates de Bon Pastor, construïdes al 1929 i bombardejades durant la Guerra Civil, són un bon exemple de les condicions de vida familiars i socials dels treballadors i de la lluita conjunta d’aquests i dels veïns per millorar  aquestes dures condicions de vida i per les llibertats.
Des del moment que van desaparèixer aquestes empreses, la Maquinista al 1993, la Pegaso al 1990,  la Mercedes Benz al 2007 i la Fabra i Coats, al 2005, els treballadors de cadascuna es van constituir en fundació o associació, amb l’objectiu d’impulsar projectes orientats a estudiar, investigar, preservar el patrimoni i mostrar la seva memòria col·lectiva. En aquesta tasca també es van implicar i treballar les Associacions de Veïns de Sant Andreu i el Bon Pastor, i el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII), perquè aquestes empreses també formaven part de la vida dels barris i de la memòria col·lectiva dels seus veïns.
El CEII, en l’àmbit concret de la seva responsabilitat i compromís envers el patrimoni de Sant Andreu, des d’inicis del 2000 va realitzar una  sèrie de treballs previs als que va dedicar una gran quantitat de temps de reflexió que van culminar en un important  document de participació del CEII en el Procés Participatiu de l’Estudi d’Usos de l’espai industrial de Fabra i Coats adreçat a la ciutadania per l’Ajuntament de Barcelona. Amb els Amics de la Fabra i Coats es van mantenir importants contactes en aquells anys agafant aquests darrers el més important dels protagonismes donat el seu  coneixement i la seva gran experiència.
En el mateix sentit, el MUHBA interessat en la preservació del patrimoni, va signar convenis de col·laboració amb l’ Associació d’Amics de la Fabra i Coats, amb un llarg treball sobre les col·leccions i arxius i amb un estudi aprofundit de l’empresa, i amb la fundació Maquinista-Macosa. El MUHBA també ha treballat al llarg dels anys amb les altres entitats esmentades.
Els productes d’aquestes empreses emblemàtiques van ser essencials en la construcció d’infraestructures, béns d’equipament, en la vertebració del transport marítim, ferroviari i per carretera, així com en la producció de filatures, etc. Aquestes empreses, en la seva diversitat,  abasten un període històric de més de 170 anys, el que ens permet seguir gran part de la història industrial, social, sindical, econòmica i política del nostre país.
Sant Andreu ha estat un Districte eminentment industrial i l’esforç de preservació històrica dels ex treballadors d’empreses tan significatives, pot aportar elements molt valuosos perquè Barcelona, ciutat amb un ric sistema museístic, pugui disposar d’un Centre d’Interpretació del Treball, en el marc del Museu d’Història de la Ciutat.
Centre d’Interpretació del Treball de La Fabra i Coats
Les empreses i entitats que signem aquest manifest, en la nostra diversitat, tenim un objectiu comú: dissenyar i construir un projecte de Districte i de Ciutat que permeti estudiar, mostrar i interpretar la memòria històrica de la Industria i del Treball.
 Un centre que mostri el significat de la història fabril, dels empresaris emprenedors que les van impulsar, dels treballadors i tècnics que els van donar vida, dels barris que les van acollir i com van contribuir a definir la història de la Ciutat. Un espai del Museu d’Història de Barcelona que mostri com la vida a la fàbrica i als barris s’entrellaçava en lluita per unes millors condicions de vida, pels drets laborals, sindicals i democràtics.  La necessitat del centre d’interpretació o de l’espai museogràfic a Can Fabra  ve determinada perquè la Fabra & Coats és una mostra única d’industrialització urbana i de producció de fil i no existeix cap equipament semblant en el context de Barcelona.
Un projecte que mostri la simbiosi social i cultural que ha generat aquesta estreta relació entre fàbrica, treballadors i veïns i com això va influir en el desenvolupament social urbanístic i cultural de la ciutat.
Les bases d’aquest projecte surten de l’esforç continuat i la perseverança de col·lectius de treballadors, entitats veïnals i d’estudis i dels sindicats que hi donen suport. Tots ells han treballat intensament i han fet arribar a la Regidoria del Districte el seu ferm convenciment de què Sant Andreu es mereix un Centre d’Interpretació del Treball, a la Fabra i Coats, que reflecteixi la història del Districte i de la Ciutat des de la perspectiva del Treball; un centre que, en el marc del Museu d’Història de Barcelona, integri la relació entre la fàbrica , les persones, els barris i la ciutat. Un espai on recordar la història, contextualitzar-la i fer-la participativa, integrant en un sol projecte les particularitats de cada fàbrica i cada barri, sota l’eix comú de la interpretació del valor de la industria i del treball. 
Un espai que, utilitzant les noves tecnologies digitals i virtuals, pugui transportar els visitants del context de treball a la fàbrica, al context social, econòmic i polític. Mostrar, per exemple, com durant el franquisme la lluita del moviment obrer i veïnal al Bon Pastor, Sant Andreu i a la Ciutat, van mantenir una estreta relació i van contribuir a transformar les condicions de vida de milers de treballadors i del seu entorn social.
Un centre que ajudi a conèixer i entendre el patrimoni i a integrar-lo en la identitat dels barris i la Ciutat. Amb la unió del passat i el present construïm camins de futur.
Com a conclusió les entitats sota signants considerem que aquesta és una oportunitat única perquè els andreuencs i tots els barcelonins coneguin una de les etapes més importants de la seva història: el procés d’industrialització. El manteniment de l’estructura urbanística, la conservació dels interiors i els exteriors de les naus i la restauració dels elements del mobiliari urbà ha de donar la sensació a qui passeja per l’interior del complex que és en un lloc especial i s’ha de poder identificar el seu passat industrial. Per aconseguir això són necessaris els estudis i les aportacions documentals i materials que disposem de totes les antigues fàbriques i de  les entitats que estem implicats en aquest projecte  ambiciós. Manifestem la nostra  disposició a treballar intensament. Ara bé, també tenim molt clar que tot plegat  no podrà ser una realitat  sense la implicació compromesa de l’Ajuntament de Barcelona. La Regidoria de Cultura no pot estar al marge de la recuperació del llegat històric que li oferim. Aquest ha de ser un dels espais propis del Museu d’Història de Barcelona i s’ha de dotar el Museu dels pressupostos i recursos humans necessaris per dur a terme el projecte. Cal així mateix aportar més espais de la Fabra, a més de la nau F ja prevista, per ubicar amb dignitat tots els materials que cal exposar per tenir un Centre d’Interpretació digne i didàctic.
Considerem que el recinte de la Fabra & Coats s’ha de convertir  en un exemple únic de rehabilitació i d’interpretació d’un antic espai industrial amb un contingut de la història del treball de molta qualitat que pugui arribar a ser un nou referent museístic en l’àmbit europeu.

Barcelona, juny 2017